Al llarg de l’etapa adulta poden esdevenir tota mena d’esdeveniments vitals. A vegades la nostra capacitat d’afrontament es veu superada per les conseqüències d’allò que ens passa. És llavors quan ens sentim malament, ens neguitegem, som presa de l’ansietat, … En definitiva, patim per allò que ens ha passat. A vegades els nostres patiments no tenen tant a veure amb alguna cosa que ens ha passat fa poc sinó temps enrere. Pel que sigui, no ho hem pogut elaborar, acceptar, entendre. I això també fa que no ens trobem bé emocionalment. O, senzillament, ens trobem malament sense que hi hagi un motiu aparent. Si això passa, segurament té a veure amb alguna cosa de la nostra vida, ja sigui en l’àmbit relacional, laboral o de qualsevol altre tipus. En tot cas, el que és ben cert i real és que el sofriment embarga poc o molt l’existència, fa minvar la qualitat de vida. Fer-nos-en càrrec és possible, sempre que un hi posi voluntat i esforç de manera sostinguda. De normal, el camí psicoterapèutic no és pas fàcil i ràpid però sí possible i valuós per resoldre els conflictes personals. És, a més, un acte de responsabilitat personal envers un mateix en tant que persona adulta.
Què és la Psicologia d’Adults?
El període de l’adultesa arrenca amb el final de l’adolescència i s’estén fins a la vellesa. La psicologia d’adults abraça aquest ampli període i estudia els processos evolutius que es donen en la gran quantitat de canvis que tenen lloc al llarg d’aquesta etapa. Els canvis i les vicissituds que es poden esdevenir durant l’adultesa, en són molts.
Quan demanar ajuda?
La vida adulta de normal comporta un patiment que freqüentment és inevitable. Forma part de la vida. Ara bé, una altra cosa és un patiment que sobrepassa el que és suportable i normal. No obstant, sol passar que sovint s’espera massa per demanar ajuda professional per la por a ser jutjat, a trobar-se amb un diagnòstic de gravetat,... Les pors, les inseguretats, el desconeixement del que és un psicòleg o un psicoterapeuta fan que es vagi allargant el moment de fer el pas de demanar ajuda professional. També ès cert que moltes persones miren de resoldre pels seus mitjans les seves dificultats, cosa que està molt bé. Igualment, quan passen els mesos, i sovint també els anys, i un veu que un no se’n surt, tot i intentar-ho de moltes maneres, ha arribat el moment de buscar ajudar d’un professional. Al cap i a la fi, l’important és resoldre els problemes. No importa tant el com. Ningú pot resoldre totes les seves dificultats sol. Som éssers interdependent: ens necessitem els uns als altres.
Problemes que Tractem
Les problemàtiques que treballem són diverses i poden presentar diferents símptomes. Per exemple:
- Ansietat en excés
- Depressió i Canvis d'Ànim
- Creixement Personal
- Dificultats adaptatives
- Pors i inseguretats
- Pèrdues, processos de dol o canvis vitals
- Baixa autoestima i inseguretat
- Sentiments constants de tristesa, ansietat o buit emocional.
- Estrès excessiu que afecta el teu dia a dia.
- Dificultats en les relacions (parella, família, feina).
- Sensació de bloqueig o falta de motivació.
- Pensaments negatius recurrents o dificultat per prendre decisions.
El llistat dels símptomes que pot patir una persona és immens i no ens aturarem aquí a fer-ne una enumeració exhaustiva. En tot cas, els símptomes que cada persona presenta ens poden orientar a l’hora de triar el camí per explorar què és el que li passa. Igualment, una persona és molt més que aquella símptomatologia que pateix. Per tant, l’important és poder fer una avaluació profunda i extensa que pugui anar més enllà del que està patint en aquell moment. És crucial fer un recorregut per la seva història personal, familiar, etc. Aquest camí ens pot donar una idea molt més ajustada de qui és i d’on ve el seu patiment. Les persones som el fruit de tot allò que hem viscut fins al moment present. Els símptomes no neixen del no-res, tenen un sentit, un significat que cal esbrinar.
Per una altra banda, també ens trobem que hi ha persones que no presenten uns símptomes massa concrets, cosa que pot desconcertar força. Senten un malestar que no poden definir específicament. Saben que no estan bé sense entendre el per què. Això pot sobtar però és força més freqüent del que pot semblar. A vegades no és fàcil entendre perquè un no està bé o sent un gran malestar. O potser una gran buidor interior. A un mateix se li fa molt difícil entendre què li succeeix quan no té un bon autoconeixement psicològic. Sempre és una decisió responsable buscar ajuda professional per esbrinar què ens fa patir.
Com saber si necessito anar a un psicòleg?
Després del que hem dit més amunt la resposta és senzilla: s’ha de buscar ajuda quan un no se sent bé, independentment de la causa, i té ganes d’afrontar i resoldre els seus problemes. Quan un no es resigna a patir de manera estèril, quan es té la voluntat ferma i decidida de viure la vida al màxim sense que els seus problemes de salut mental en siguin un impediment. D’una manera o altra, tinc la impressió que un pot notar quan el malestar no és puntual, quan el patiment mental a un el supera un dia i un altre també.
Com Treballem en Psicologia d’Adults a Caldes de Montbui?
A la consulta de psicologia a Caldes de Montbui, treballem el que els professionals anomenem el cas per cas. Ningú és igual a un altre, malgrat que tenim moltes coses en comú amb la resta d’humans. Fem una feina basada en confeccionar vestits a mida per a cada pacient, fem tractaments segons les necessitats i possibilitats de cada persona. Els mateixos símptomes en dues persones distintes no ens indica que al darrere de tot plegat hi hagi la mateixa problemàtica. D’aquí la importància capital d’una bona exploració, d’un procés d’avaluació professional acurat.
Un cop s’ha fet l’avaluació inicial i hem delimitat quina és la feina a fer, es planteja el tractament psicoterapèutic. S’expliquen les condicions de treball necessàries i imprescindibles per dur-lo a terme. En el cas de decidir acceptar posar-se en tractament, continuem treballant, colze a colze, pacient i terapeuta fins al final.
A la nostra consulta, a Caldes de Montbui, mirem de treballar des de la sensibilitat i la empatia. Tenim una cura especial en pel que fa a la privacitat i la confidencialitat. Qui hi acudeix no es troba ni amb altres professionals ni amb altres pacients. El pacient no es troba mai ningú a cap dels espais de la consulta que no sigui la seva terapeuta. Considerem que és molt important oferir un espai segur i d’absoluta privacitat.
FAQS Preguntes Freqüents
Quina diferència hi ha entre un psicòleg i un terapeuta o psicoterapeuta?
- Un psicòleg és un professional que ha estudiat la carrera de psicologia.
- Un terapeuta/psicoterapeuta és un professional, que bàsicament solen ser psicòlegs i psiquiatres, que ofereix tractament psicoterapèutic. Són professionals que han fet una formació de postgrau, que sol ser llarga, per especialitzar-se en psicoteràpia o també anomenat tractament psicoterapèutic. El tractament és un procés de treball psicològic que té com a objectiu final que el pacient pugui fer canvis psíquics que el portin a aconseguir una bona salut mental perquè pugui encarar amb èxit els reptes de la vida. Per tant, és un treball que va més enllà de fer desaparèixer els símptomes que fan que el pacient sol·liciti ajuda.
Què ès un tractament psicoterapèutic o una teràpia?
És el procés de treball psicoterapèutic que ha de fer possible encarar i resoldre, en la mida del possible, els problemes de salut mental que està patint el pacient. Es tracta d’una feina estructurada en base a unes condicions de treball imprescindibles per dur-la a terme. Quan parlem de feina amb una estructura, ens referim al fet que es fa una mena de pla de treball setmanal. No són unes sessions puntuals sinó una feina sistemàtica. Treballar amb constància és l’única manera de resoldre amb profunditat i de veritat els problemes de salut. No existeixen les solucions màgiques. Ni tampoc hi ha solucions fàcils als problemes complexos. Atrevir-se a donar el primer pas per afrontar els problemes, encara que se’ns faci una muntanya, ja és el principi de la solució. Sovint el més costerut és fer aquesta la primera passa cap a la salut. En definitiva, prendre aquesta decisió és un acte de responsabilitat personal i de maduresa.
Com es treballa en un tractament?
Per fer una comparació que ho faci més senzill d’entendre, podríem dir que es similar a prendre un tractament farmacològic en un cert sentit. Cada sessió de psicoterapia és com si fos el medicament que es prenc el pacient per anar millorant mentalment. Per exemple, quan el metge recepta un antibiòtic explica quina és la manera correcta perquè els efectes del fàrmacs siguin òptims. En el tractament, també hi ha unes normes per fer el treball terapèutic. El sentit de tot plegat té a veure amb que els resultats de la feina de pacient i de terapeuta sigui el millor possible.
Anar al psicòleg se sembla a anar al metge?
En general, la resposta és que no. És una feina força diferent, tot que s’hi pot semblar en alguns aspectes com hem comentat més amunt. Sovint els pacients quan van a teràpia per primer cop tenen com a referent la visita mèdica com a model. És ben lògic que sigui així. De tota manera, a poc a poc van descobrint les peculiaritats de la feina que significa posar-se en tractament i la singularitat de la relació amb el terapeuta.
Quan de temps dura una teràpia?
Cap tractament psicoterapèutic té una duració determinada prèviament. La duració de cada teràpia depèn de molts factors. Entre altres:
- L’edat del pacient. La plasticitat psíquica de les persones és diferent segons el període de la vida en què es troben. Un tractament amb una criatura de cinc anys sol donar fruits visibles amb menys temps de treball que si el pacient en té 50.
- El tipus i gravetat de la problemàtica que pateix el pacient.
- El temps que fa que va iniciar-se el malestar o problema psíquic.
- Els recursos o capacitats personals de cada pacient.
- Si la persona té experiència en el treball psicoterapèutic com a pacient o no en té.
- La voluntat i la determinació de cada pacient en relació a encarar les dificultats que el porten a demanar ajuda professional.
- El grau de consciència personal de les pròpies dificultats.
- L’ambició que tingui cada pacient respecte al grau de millora en salut mental i/o canvi psíquic que vol aconseguir.