La família existeix per una necessitat vital: els infants necessiten l’atenció dels adults per créixer físicament i mentalment (per néixer psicològicament). Uns pares amb un nivell acceptable de maduresa mental poden dur a bon port la família. Els pares se’n van fent de mica en mica des del moment que pensen a tenir una criatura. Una de les tasques essencials de la família és contenir les ansietats que en poden patir els diferents membres. En relació a les funcions emocionals de la família, Meltzer i Harris, en van apuntar aquestes: la capacitat de generar amor, la d’engendrar esperança, la de pensar i la d’enfrontar el dolor mental. Hi ha, però, famílies amb funcionaments no gaire sans en què predomina tot el contrari: generació d’odi, de desesperança, confusió a base de no pensar i la fugida del dolor mental amb el consegüent dolor i ansietat que això comporta. A banda d’això, és normal i desitjable que tota família vagi afrontant els problemes de desenvolupament que tindrà al llarg de la seva existència. No existeix cap família mentalment sana sense dificultats. En tot cas, el treball psicoterapèutic pot oferir a les famílies un seguit d’intervencions per ajudar-les a tirar endavant en moments de crisi o de dificultats enquistades.
