Al llarg de l’etapa adulta poden esdevenir tota mena d’esdeveniments vitals. A vegades la nostra capacitat d’afrontament es veu superada per les conseqüències d’allò que ens passa. És llavors quan ens sentim malament, ens neguitegem, som presa de l’ansietat, … En definitiva, patim per allò que ens ha passat. A vegades els nostres patiments no tenen tant a veure amb alguna cosa que ens ha passat fa poc sinó temps enrere. Pel que sigui, no ho hem pogut elaborar, acceptar, entendre. I això també fa que no ens trobem bé emocionalment. O, senzillament, ens trobem malament sense que hi hagi un motiu aparent. Si això passa, segurament té a veure amb alguna cosa de la nostra vida, ja sigui en l’àmbit relacional, laboral o de qualsevol altre tipus. En tot cas, el que és ben cert i real és que el sofriment embarga poc o molt l’existència, fa minvar la qualitat de vida. Fer-nos-en càrrec és possible, sempre que un hi posi voluntat i esforç de manera sostinguda. De normal, el camí psicoterapèutic no és pas fàcil i ràpid però sí possible i valuós per resoldre els conflictes personals. És, a més, un acte de responsabilitat personal envers un mateix en tant que persona adulta.
