L’adolescència és un període de canvi i de trasbalsos emocionals on la feina principal n’és la cerca d’una nova identitat. És un moment difícil per a l’adolescent: ha d’abandonar el món de la infància i encaminar-se cap a una adultesa incipient. Pel camí es troba la necessitat d’afrontar canvis de tot tipus: corporals, psicològics, intel·lectuals, relacionals. Per fer-ho, es distancia de la família al mateix temps que s’agafa fermament al grup d’amics. Per la seva banda, la família també pateix: sovint se sent desbordada i sense saber què fer. Senten que no hi compten, que se’ls hi fa retrets injustificats… L’adolescent s’entesta a fer-los saber i sentir que no els necessita. Però no és gens cert: l’adolescent necessita molt la família perquè li faci costat en aquesta travessia que ha de fer i per a la qual no té experiència. Tot plegat pot generar una sèrie de conductes problemàtiques i un nivell d’ansietat important que es pot manifestar en símptomes de diversos tipus ja siguin somàtics o psíquics.
