El patiment psíquic és un senyal d’alarma útil que ens pot indicar l’existència d’una dificultat que cal tractar. De la mateixa manera que el dolor físic alerta sobre el fet que alguna cosa no va bé en el nostre cos, és important aprendre a escoltar el missatge que ens està transmetent el sofriment mental. Quan aquest patiment perdura i veiem que no podem afrontar-lo tot sol, cal acudir a un professional de la salut mental. Malgrat això, la consulta sovint es demora, es deixa per més endavant amb la falsa il·lusió que ja passarà, que no passa res, que el temps guarirà el mal. Són falses expectatives que fan més mal que bé, que es posen en marxa davant la por i la inquietud que genera el patiment psíquic. Tot sovint les resistències internes són fèrries i hi posen força entrebancs.
A més, si el dolor físic fa que els altres s’hi puguin mostrar comprensius, el dolor mental continua sent un tema tabú que suscita més aviat respostes negatives. Aleshores, davant la possibilitat de fer una consulta, hi ha por a ser jutjat pel professional. Darrere d’això hi poden haver moltes qüestions: a vegades és un sentiment de no haver fet bé les coses o de culpa i de vergonya pel que ens passa, ... En realitat, com ja indico en un altre lloc, els professionals no estem per jutjar sinó per ajudar. Al cap i a la fi, l’ésser humà per la seva pròpia naturalesa té necessitats múltiples que cal satisfer amb l’ajuda d’altres –sigui el forner o el psicòleg- per ser prou feliç i equilibrat. Sigui com sigui, davant un malestar que s’allarga en el temps, en sapiguem o no els motius, és recomanable demanar una visita amb un professional seriós.
La consulta de caire psicològic o psiquiàtric és percebuda freqüentment com a misteriosa i inquietant. Malgrat això, no deixa de ser un procés que sol començar per una avaluació diagnòstica i pot continuar, si cal, amb un tractament psicoterapèutic. En realitat, fer una consulta és demanar opinió a un professional, compartir-hi els interrogants i els dubtes. Després, hi pot haver una teràpia o no. En tot cas, és recomanable que abans d’iniciar una psicoteràpia el pacient s’informi sobre si el professional té uns requisits mínims de formació: el títol de psicòleg o de metge psiquiatre. Això es pot verificar consultant les bases de dades dels col·legis professionals.
