- AVALUACIÓ DIAGNÒSTICA I PROPOSTA DE TRACTAMENT
El procés psicoterapèutic arrenca amb unes entrevistes diagnòstiques en el decurs de les quals podem anar delimitant quina és la problemàtica psíquica principal del pacient. Quan parlo de pacient ho faig en un sentit general, pot ser una persona adulta, una parella, una criatura…És un procés en què pacient i terapeuta treballem com un equip: és a dir, cadascun dels seus membres té un paper igualment important, tot i que ben diferenciat. Un cop feta l’avaluació diagnòstica, es determina si el pacient necessita un tractament per resoldre la seva problemàtica. Si al pacient li cal psicoteràpia, se li fa una proposta de treball terapèutic. En el cas que el pacient accepti voluntàriament fer un tractament, se li expliquen les condicions necessàries per dur-lo a terme, es fa l’acord terapèutic i es concreten l’horari de les sessions, els honoraris… Els acords presos tenen un valor de contracte terapèutic on un veritable compromís personal amb la teràpia és determinant i imprescindible per poder-ne assolir les fites desitjades.
- PSICOTERÀPIA
Quan fer unes quantes consultes espaiades no és suficient per abordar el patiment del pacient, es fa una proposta de tractament psicoterapèutic. Només quan el pacient hi està d’acord en fer aquest treball terapèutic, s’emprèn el tractament. Les sessions tenen una freqüència d’una o més vegades a la setmana. En general, sol ser una experiència que provoca curiositat i temor al pacient que s’hi endinsa per primer cop. És un camí apassionant no exempt de turbulències emocionals i vivencials que cal afrontar i que sovint s’han estat evitant fins al moment. La presència d’un terapeuta que acompanya i comprèn sense jutjar ajuda a anar elaborant i acceptant les vivències doloroses que hi fan acte de presència. És un procés de coneixement psíquic del pacient a través del qual va entenent qui és, per què li passen certes coses… En el decurs d’aquesta experiència el pacient va prenent veritablement les regnes de la seva vida. A mida que això passa, van desapareixent els símptomes i va esdevenint-se un canvi en la seva manera de ser, de funcionar, en la seva personalitat.
Tot això, evidentment, requereix un temps de tractament la durada del qual té a veure amb molts aspectes. Entre d’altres: l’abast dels objectius que vulgui aconseguir la persona, el funcionament psíquic particular de cada pacient, el temps que fa que el pacient va arrossegant les seves dificultats psicològiques… No hi ha uns estàndards. De la mateixa manera que no hi ha dues persones iguals, tampoc hi ha dos tractaments idèntics. Una psicoteràpia té més a veure amb el treball artesanal que amb la indústria que fa objectes en sèrie d’una manera homogeneïtzada destinats a un comprador tipus.
- ALGUNS TRETS DISTINTIUS DEL TREBALL TERAPÈUTIC
El treball terapèutic es recolza en la construcció, de mica en mica, d’una relació de confiança on el respecte i el tracte professional acurat són actors principals sense els quals no és possible fer un bon tractament. Un altre aspecte a destacar en la meva tasca professional és el fet que el format de l’atenció prestada es basa en la privacitat, la discreció i sobretot en la confidencialitat.
Un altre tret característic del treball terapèutic es fonamenta en què totes les persones som singulars. Aquesta premissa em porta a defugir l’estandardització de les persones en funció de les classificacions estadístiques basades només en símptomes. Per tant, el treball que proposo és, per dir-ho d’alguna manera, confeccionar un vestit a mida de les necessitats terapèutiques de cada persona en concret. Hem de mirar d’entendre la persona en tota la seva complexitat i riquesa, valorant allò sa i allò que no funciona i fa sofrir. Sota el meu prisma, cal bandejar la superficialitat: cal “escoltar” els símptomes evidentment, però també saber qui és i què li passa a la persona que tenim al nostre davant. Si no ho tenim en compte, correm el risc de tractar les persones de manera homogeneïtzada i despersonalitzada. El que fem és important, però la manera de fer-ho és l’essencial.
En realitat, el procés psicoterapèutic no es pot explicar solament amb paraules, de forma purament intel·lectual. A tall d’exemple i fent un paral·lelisme: si una persona busca informació sobre el procés de criança d’infants, en trobarà sobre tot allò que hi ha de comú en aquesta tasca. Però ningú no li podrà explicar quin serà el camí experiencial per on passaran les vicissituds de dur el seu fill al món, criar-lo... I si cada fill té peculiaritats encara que comparteixi pares amb els germans, cada tractament psicoterapèutic és igualment singular. Un tractament no és mai un vestit prêt-à-porter (confecció de roba en sèrie que s’acomoda a moltes persones), ha de ser un vestit a mida pel veritable canvi interior. És exclusiu i personal! No n’hi ha dos d’iguals.